Una fira necessària per al territori

Ja són tres anys que l’institut Les Garberes organitza la Fira de Plantes del segle XXI, un punt de trobada per a un sector que reclama cada vegada més protagonisme en l’entorn educatiu, professional i també econòmic. Així ho evidenciava una passejada el dissabte al matí per l’espai de fira muntat a les portes d’aquest centre educatiu que en pocs anys ha esdevingut un motor d’activitat per a Castellar del Vallès atraient cada vegada més alumnat interessat en el món de l’agricultura, la jardineria o el paisatgisme.

Una de les visites obligades era la parada on s’oferien les llavors autòctones del Banc de Llavors del Vallès Oddicental que promou el Consell Comarcal. Allà, Nil Malgosa, estudiant terrassenc de les Garberes de Paisatgisme i Medi Natural, informava dels productes de la terra autòctons que s’intenten recuperar per part del Banc de Llavors, «varietats tradicionals de les quals es vol fomentar el cultiu». Tal i com explicava Malgosa s’oferien cinc varietats: pèsol de Llavaneres, meló de Polinyà, pèsol del ganxet, mongeta del ganxet i tomàquet de Can Bogunyà. «Aquestes vairetats s’han anat cultivant al llarg dels anys al nostre territori i han sobreviscut en petites explotacions, amb la feina de petits pagesos que han anat mantenint llavor i que ara s’estan donant a conèixer més», detallava l’estudiant. També hi havia una nodrida presència de vivers o negocis de venda de plantes com el cas del Viver Tres Turons de Sant Feliu. El seu representant a la fira, Boi Sagrera, destacava principalment la planta d’entorns humits i d’altres autòctones per la importància que suposa respectar els ecosistemes propis. «Si perdem una planta autòctona, no només és una espècie que desapareix, també desapareixen els animals que hi viuen, els invertebrats, tota la fauna associada», relatava Sagrera. I és que, segons Sagrera, «moltes vegades no és només una planta, una planta és una plataforma on hi ha tot un ecosistema i per això justament s’han de conservar»

Sobre la pròpia Fira, el representant del Viver Tres Turons, valorava especialment l’esforç aglutinador de Les Garberes perquè s’ha «evidenciat que hi ha una demanda social i econòmica i es demostra que existeix un sector». «S’està fent molt bona feina per atraure gent de la comarca i també de més enllà, però també diré que fa anys que hi estem al darrere i tampoc acabem de fer una massa crítica com perquè es noti un canvi molt significatiu o a gran escala», reflexionava Sagrera, tot conscient que «hi ha feina però s’ha de fer més i hem de ser-hi més».

La directora de Les Garberes Anna Càceres feia una primera valoració de la Fira el mateix dissabte destacant l’interès per les xerrades organitzades i la presència de públic i paradistes en un dia amb mal temps. A Castellar s'ha vist néixer un centre educatiu com Les Garberes que ara mateix també és un motor d’activitat per al sector. Com s’explica el fenomen?  Annà Càceres en fa la seva valoració: «Hem tingut un equip de professorat i de gent darrere molt visionària que tenia una idea i que la tirava endavant passés el que passés i que ha funcionat perquè la veien claríssima i que rebut la resposta del propi sector». Càceres posava com a exemple precisament l’existència de la Fira, però també experiències com el Jardí sense reg. L’institut passa per un moment dolç: «A nivell d’alumnat de grau superior que s’acosta a nosaltres tenim gent que té molta inquietud al voltant del paisatgisme amb la jardineria pública diferent, adaptada a les noves condicions de canvi climàtic. I després la jovenalla del cicle mitjà, potser no està tant influenciada cap aquí, ve més amb una inquietud de contacte amb la natura, per temes més manipulatius però també està amb la jardineria més actual.