Esther Vivas: “El mercat de treball és hostil a la maternitat”

El col·lectiu feminista Les Carnera ha programat una xerrada amb l'Esther Vivas, periodista i escriptora, autora de Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat. L'acte tindrà lloc dissabte 6 de març, a les 17 hores, i es pot seguir a través de la plataforma Zoom sol·licitant l'accés a través d'aquest link: http://www.castellarvalles.cat/maternitatsifeminisme

· Quan et vas començar a interessar per la maternitat?
Arran de la meva pròpia experiència com a mare. Un cop em vaig quedar embarassada vaig començar a buscar informació sobre el part i el postpart i vaig prendre consciència de com d’invisible és l’experiència materna real. Sovint es parla de la maternitat a les pel·lícules, però és una mirada que no concorda amb allò que vivim realment. 

· Amb quina voluntat fas el llibre?
La de treure la maternitat real de l’armari i començar a parlar de tots aquells temes que han estat silenciats, com la violència obstètrica, la depressió postpart, els problemes d’infertilitat, el dolor per una pèrdua gestacional, etc. Aquests van ser els elements que em van portar a reflexionar sobre tot això. Va ser un crit a rebel·lar-se contra el mandat de la maternitat, d’una banda, i contra el model de maternitat que ens han imposat. El llibre planteja una mirada social, política, històrica, es reforça amb fonts literàries i hi ha elements personals que aboco al llibre.

· Com l’has ordenat? 
Mama desobedient es divideix en tres grans blocs. Un primer que parla sobre la maternitat, un segon sobre el part i un tercer sobre lactància materna. En el primer faig referència a les dificultats per ser mare avui, per conciliar vida privada, criança i vida laboral. El mercat de treball no està preparat per acollir la maternitat ni facilitar-la. Des del feminisme sempre s’ha mirat la maternitat amb recança perquè la maternitat ha estat utilitzada pel propi sistema patriarcal per imposar-nos el fet de ser mares com a destí, i no com a elecció. En el segon bloc parlo del part i de tot el que hi té a veure, sobretot, el que té a veure amb la violència obstètrica, i també parlo de la pèrdua gestacional. Hi ha un tercer apartat que se centra en la lactància materna, les virtuts i el negoci del biberó, per destapar els interessos que hi ha darrere del negoci de la llet de fórmula.

· Què és el que t’ha afectat més? 
En termes personals, els meus problemes d’infertilitat van ser un obstacle molt important. Si tu vols ser mare i no pots, això genera molta frustració, molta incertesa i incomprensió per part de l’entorn. Per sort, jo em vaig quedar embarassada, però hi ha dones que no ho aconsegueixen i han de fer front a un dol per no poder  ser mares. El fet de perdre una criatura quan vaig estar embarassada és una experiència molt dolorosa, perquè se’t mor una filla, però no es considera que en la pèrdua gestacional hagis perdut una criatura, quan en realitat és així. Tu havies fet un projecte de vida amb ella. 

· Quins altres temes abordes? 
El llibre explica que la maternitat sovint es viu amb molta culpa, amb molt malestar, i això genera dificultats per gaudir de la pròpia experiència materna. També busca entendre el perquè sentim tanta culpa, que té molt a veure amb un ideal de maternitat que s’estableix davant la mare. També cal maternitzar la paternitat, que s’impliquin en l’experiència. Les dones no som cuidadores per naturalesa. 

· El mercat de treball gira l’esquena a la maternitat?
El mercat de treball és hostil a l’experiència materna, no està pensat perquè les persones ens fem càrrec d’altres persones dependents. Si parlem de la maternitat  i criança es veu que el problema és el fet de ser mare, en l’àmbit laboral, i se’t discrimina. Cal un replantejament, unes lleis que acabin amb la discriminació laboral, llicències i permisos de maternitat més llargs, etc. 

· Quina relació hi ha entre classes socials i els drets de les mares? 
La maternitat ve molt condicionada pel context social i econòmic en el qual ens trobem, no és una experiència neutral. A més de desigualtats de gènere també n’hi ha de classe i raça. Les dones amb pocs recursos econòmics i migrants tenen més números de tenir més dificultats en l’experiència materna perquè la seva gran preocupació no serà com conciliar la feina amb la criança sinó com garantir un sostre als fills i que tinguin menjar. I quan mirem les xifres, els casos de violència obstètrica es donen més en dones amb pocs recursos, migrants i negres.  El feminisme reivindica la igualtat de drets i oportunitts per a totes les dones, i feminisme i maternitat ens implica a tots i totes.