20 Imma Merino_1440x961
Imma Merino, durant la conferència de L’Aula, dimarts passat a L’Auditori.  || R.G.
19/02/2025 Actualitat
L’espigoladora de somnis

La crítica Imma Merino va reivindicar diverses cineastes com Agnès Varda, Germaine Dulac i Chantal Akerman en la conferència de L'Aula i la sessió del BRAM!

Rocío Gómez

La crítica de cinema Imma Merino va participar per partida doble al BRAM! dimarts passat. Primer, va oferir la conferència de L’Aula,  Les dones també fan cinema - una sessió dedicada al cinema amb motiu de la mostra-, i tot seguit va participar en la projecció de Los espigadores y la espigadora, de la cineasta Agnès Varda. Justament, Imma Merino ha seguit de ben a prop la trajectòria d’aquesta directora de cinema i és autora del llibre Agnès Varda: espigoladora de realitats i somnis.


En la conferència de L’Aula, Imma Merino va reivindicar la figura de tres directores de cinema: Germaine Dulac, Chantal Akerman i Agnès Varda. La convidada va explicar que Germaine Dulac, nascuda a la vila francesa d’Amiens el 1882, va ser una cineasta incompresa i criticada en la seva primera etapa. “Se’n parlava malament fins que les dones la van reivindicar per la perspectiva feminista de les seves pel·lícules”, va dir. L’especialista va subratllar que una temàtica constant dels seus films era retratar “dones atrapades en el matrimoni i la vida amb què fantasiejaven”. I va afegir que Dulac pensava que el més important del cinema “era la capacitat d’expressar el món interior”. “Defensava  un cinema que no es sotmetés a la indústria de l’entreteniment, que fes pensar”, va apuntar Merino.


Quant a Chantal Akerman (Bèlgica, 1950), va definir les seves obres com “cinema del temps i de la memòria”. Merino va comentar que l’autora se centrava a representar “allò que el cine no mostrava”, amb una mirada pausada i profunda. És autora de Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles, que el 2002 va ser considerada com la millor pel·lícula de la història del cinema  per la prestigiosa revista britànica Sight & Sound. Akerman va ser la primera dona en aconseguir aquest reconeixement.


D’Agnès Varda  (Bèlgica, 1928), va destacar la seva “curiositat pels altres i pel món”. Varda era fotògrafa i “la seva primera pel·lícula la va fer sense haver vist pràcticament cinema”. La convidada va exposar que sovint s’inspirava en pintures per crear, com en el cas de Los espigadores y la espigadora, amb una clara influència dels quadres de Jean-François Millet. Merino va dibuixar Agnès Varda com una dona viatgera i amb sentit de l’humor, amb un gran gust per retratar “l’efecte del pas del temps”. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris