Esclats ‘màgics’ de riure

És un exercici recomanable anar de tant en tant al teatre sabent poc de la representació de què es gaudirà, més enllà del títol i de la companyia que la proposa, en aquest cas un muntatge d’El Maldà i Els Pirates Teatre.

Deixar-se sorprendre té els seus riscos, però dissabte, a l’Auditori Municipal Miquel Pont, la jugada va sortir bé amb ‘Dijous Paella’. Una proposta fresca i ràpida representada amb un elenc divertit i encertat format per Llum Barrera, Núria Cuyàs i Jordi Andújar.

La posada en escena era senzilla, un únic espai, una cuina, on una mare divorciada, la Mercè, està preparant una paella, la dels dijous, per dinar, com cada setmana, amb els seus dos fills la Lia i el Guifré. En aquesta ocasió, però, el dinar no transcorrerà com sempre perquè la Mercè –que compta amb la complicitat del públic- té una cosa important a comunicar als seus fills. I deu ser una cosa important perquè la paella d’aquesta setmana és de marisc, i amb gambes de les bones. Una notícia que no desvetllarem per no aixafar la guitarra, però que dona peu a una cadena d’equívocs.

Una comèdia d’embolics, dinàmica i sorprenent, però farcida de molts missatges: la relació amb els fills, el descuit cap als pares i les segones oportunitats. Una oda al fet que una dona de certa edat pugui tornar a ser la protagonista de la pel·lícula i gaudir de nous vincles, nous inicis o fins i tot, de nous orgasmes, tot i que la protagonista prefereixi fer servir l’eufemisme ‘esclats màgics’ quan en parla d’ells. 

Una obra que durant l’hora i mitja que va durar va arrencar rialles del públic, gens moderades, d’aquelles que es fan a boca plena. Fins i tot, en un moment en què els protagonistes ballen mentre Cuyàs canta i toca la guitarra, l’audiència es va animar a acompanyar la melodia al ritme de palmes molt bé compassades. 

No cal dir que la paella de la Mercè va quedar exquisida. I va convèncer l’auditori que sí, que quan s’ha de donar una notícia, acontentar l’estómac dels interlocutors és una bona estratègia.

És complaent aquesta mescladissa d’humor i reflexió, propostes teatrals que d’una banda et recorden que ja no se’ns passa l’arròs, tinguem l’edat que tinguem, i de l’altra aconseguir la sensació, en sortir del teatre, que el mes de gener es farà més lleuger.