Actualment el municipi compta amb quatre ponts que creuen el riu Ripoll en diferents trams del seu recorregut
Un pont és una construcció sobre la qual una via de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una altra via de comunicació a un nivell inferior. En el cas de Castellar, els ponts serveixen per comunicar la població a una banda i banda del riu Ripoll. A Castellar, hi ha cinc ponts que es fan servir habitualment i que serveixen per connectar Castellar amb el seu entorn. Dins d’aquesta classificació, no esmentem el pont de Can Pagès, que uneix Sabadell amb Castellar perquè és del terme municipal de la ciutat veïna.
El més antic dels ponts és el Pont Vell o el Pont de Can Pèlachs. Es troba a l’antic camí de Terrassa i té una longitud de 42 metres de longitud. Va ser construït el 1808, durant la Guerra del Francès, per ordre del general Josep Manso Solà, que comandava les tropes isabelines. El pont va ser construït amb la col·laboració dels nuclis veïns limítrofs. Només permetia el pas dels carruatges, ja que l’amplada del tauler era de 3,90 metres. Està bastit amb pedra tosca tallada en carreus disposades en filades horitzontals. La vida pràctica d’aquest pont va ser curta ja que el 1893 es va construir l’anomenat Pont Nou amb la carretera, cosa que va reduir l’ús del pont de Can Pèlachs a un accés de vianants als horts de l’entorn del riu. El Pont Vell va patir danys importants amb la riuada de 1962 ja que l’efecte de l’aigua es va emportar totalment les baranes i van crear un esvoranc a la banda dreta. Fa 16 anys, l’Ajuntament, dins del Pla director del Ripoll mitjà, va rehabilitar l’esvoranc causat per la riuada del 1962 i posteriors avingudes i es van reconstruir les baranes amb pedra de Banyoles. També es va reconstruir una pilastra ornamental adossada a la cara nord del pont, que va quedar malmesa al desaparèixer la corresponent barana. A més, es va col·locar un nou paviment de còdols per tota la llargada del pont. Finalment es van rehabilitar els antics safareigs del costat del pont i es va suprimir el mur de l’hort que hi havia tocant a la sèquia Monar. El cost total de la rehabilitació va ser de 132.000 euros. Actualment, el pont és utilitzat pels vianants que baixen als horts de les riberes.
EL PONT DE LES ARENES
Justament, les riuades del 25 de setembre de 1962 van acabar amb el pont de les Arenes, el segon més antic de la vila, ja que se’l van emportar definitivament. La construcció del pont de les Arenes, es deu a la construcció de la carretera que unia Castellar amb Sant Llorenç Savall, donant continuïtat a la carretera que s’havia acabat de construir entre Castellar i Sabadell el 1865. L’accés més comú a les Arenes es feia a peu des de la caseta que havia estat construïda com a parada poc després de la construcció de la carretera. Calia baixar a creuar el riu per una llarga passarel·la, un pont de vianants, d’estructura i pilars de ferro ancorats amb suports de ciment.
EL PONT NOU
A finals del segle XIX es va construir la carretera que unia Sant Esteve de Castellar i Terrassa. És en aquest moment quan la Diputació de Barcelona es fa càrrec de la construcció del pont que salva el riu Ripoll. El pont, d’uns 45 metres de longitud, té tres ulls iguals de 12 metres amb voltes rebaixades. Té una quarta volta, al marge esquerra, que es va afegir posteriorment, de volta de gruixos de rajola, on hi discorre l’antic rec de Can Barba. Amb les riuades de 1962, la força de l’aigua es va endur les baranes d’obra que estaven rematades amb pedra picada ja que l’aigua va arribar a més d’un metre per sobre el nivell del pont. Per això ara la barana és metàl·lica amb xapa i passamans tubulars.
El 1908 es va començar a construir el pont de Sant Feliu, davant de la urbanització Airesol A-B , d’uns 56 metres de longitud. El 1987 es van fer obres de millora del pont, que consistien en engrandir la calçada del pont i millorar-ne la seguretat. Es van habilitar uns marges pels vianants i es va millorar la protecció de les tanques a l’entrada i a la sortida del pont. Tres quilòmetres més enllà, a la carretera B-124, hi ha el pont de Turell, que sembla que va començar a construir-se el 1915 en unir la carretera de Sant Feliu del racó a Sant Llorenç Savall, just a l’alçada de la masia de Turell. Abans de la construcció del pont, hi havia un pont de fusta a l’indret conegut popularment com el gorg de l’Oller o gorg de les Anelles conegut com el pont dels Troncs. Justament el castellarenc Joan Rocavert, considerat un pioner de la fotografia i de l’excursionisme a Catalunya, va fotografiar aquest pont de troncs entre 1919 i 1920.
El pont del Pinetó, també conegut com el pont dels Bullidors del Sabater Vell, es troba 800 metres més enllà. El pont, de 34 metres de longitud, originalment tenia unes baranes de pedra que, amb els aiguats de 1962, van quedar malmeses i van haver de ser substituïdes per una barana metàl·lica amb xapa i passamans tubulars.
A aquests cinc ponts, caldria afegir el futur pont que ha de connectar la Ronda Oest de Sabadell amb la B-124 i que ha de travessar el riu Ripoll. De moment, només és un projecte que s’ha de veure si tira endavant per qüestions pressupostàries. Seria un pont per acabar amb l’aïllament de Castellar.
