El pressupost participatiu centra el debat del ple

Els pressupostos municipals de 23,7 milions proposats per al 2016 van ser aprovats en solitari per l'equip de govern. Les ordenances, en canvi, van tenir l'abstenció de Decidim, formació que va negociar la inclusió de diverses propostes contra els efectes de la crisi i a favor de l'estímul de l'economia local. El regidor de Serveis Econòmics, Óscar Lomas, va defensar uns comptes que, "per primera vegada en cinc anys, experimenten un lleuger creixement, garanteixen uns ingressos estables i permeten un estalvi de la càrrega financera de 5 milions d'euros". Segons el regidor, es podrà amortitzar fins a 3,3 milions en préstecs i reduir el deute de l'Ajuntament en un 50%. Aquesta situació financera és la que ha permès "un increment dels recursos per al manteniment de l'espai públic" i per tirar endavant algunes projectes de millora urbana que tindran un cost d'1,5 milions. Lomas també va subratllar la congelació de la pressió fiscal i el manteniment i la posada en marxa d'un procés de pressupostos participatius per decidir algunes inversions que tindran una dotació econòmica de 150.000 euros.

Rafa Homet, portaveu d'ERC, principal grup de l'oposició, va fer una esmena a la totalitat als pressupostos. Homet va afirmar que, "més enllà de partides concretes", els comptes no podien tenir el suport de la seva formació en considerar-los "poc participatius, poc transparents i amb poques eines per a l'activació econòmica". En tot cas, Homet va estendre la mà a l'equip de govern per "començar a parlar del pressupost de 2017".

Per part d'ERC, també va intervenir Ferran Rebollo qui va criticar els ajuts per a la creació d'empreses previst al pressupost -una subvenció de 1.500 euros als nous emprenedors-, que els republicans consideren ineficaços. Rebollo va explicar que la seva proposta és la concertació amb els agents socials per treballar en tres eixos: "Identificar i invertir en sectors estratègics de l'economia local, la reforma dels polígons i més aposta per la formació". El regidor d'ERC també va reclamar "veritables òrgans de participació ciutadana" per portar a terme els pressupostos participatius.

La regidora de Decidim Castellar, Elisenda Alamany, va explicar que, "després d'anys molt durs, es detecta un petit canvi de tendència en la millora dels ingressos i l'endeutament es situa en el 72%". "Si la situació millora", va dir Alamany, "és gràcies a l'aportació ciutadana" a través dels impostos i les taxes. La regidora va informar que el seu grup havia mantingut "un diàleg franc amb el govern per millorar la proposta inicial". Aquest diàleg s'ha traduït en la inclusió de diverses propostes de Decidim centrades en les ordenances i enfocades a "retornar l'esforç fiscal ciutadà". Aquestes aportacions són: bonificació del 50% de l'IAE a les empreses que contractin aturats castellarencs de llarga durada o en risc d'exclusió; tarifació social del rebut de l'aigua, "mesura que beneficiarà 167 famílies amb pocs recursos, que no és poc"; pla d'accessibilitat als comerços a través de plans d'ocupació. Jordi Uyà, també de Decidim, va mostrar el desacord de la seva formació amb la quantitat de diners que el pressupost destina "al ciment" quan opinen que "cal més esforç en partides socials, educació, cultura i convivència". Joan Moyà va tancar la intervenció de Decidim parlant dels pressupostos participatius, segurament la proposta de l'equip de govern que va rebre més crítiques per part de l'oposició. Moyà els va qualificar de "presa de pèl perquè van en contra del que es pretén aconseguir" ja que, al seu parer, "són més aviat informatius". Fins i tot, va demanar a l'equip de govern que no els tirés endavant "si no se'ls creuen".

Bea Garcia, de CDC, va titllar els pressupostos d'immobilistes i "amb poca innovació". També va apuntar que trobava a faltar "els fons de contingència per atendre despeses no previstes", que implica una reserva entre l'1% i el 3% del pressupost. A més, va criticar la poca dotació econòmica destinada "a polítiques d'habitatge i socials". Pel que fa a les ordenances, Garcia va dir que no consideraven "oportuna" la revisió cadastral quan "venim d'uns anys en què l'IBI ha crescut un 21%". Finalment va valorar com a "poc creïbles els pressupostos participatius". Tot i les crítiques, la portaveu convergent va convidar l'equip de govern a "obrir un nou espai de diàleg per anar treballant els pressupostos del 2017".

Després de les intervencions de l'oposició, el regidor de Serveis Econòmics va voler tancar el debat amb unes pinzellades sobre l'evolució del pressupost en els darrers anys. Segons va detallar, ara els ingressos tenen una estabilitat del 95%, quan l'any 2007 era del 75% -la resta depenia de la construcció-. Mentre al 2007, el 14% del pressupost era dedicat a temes socials, el 2016 aquest concepte suposa el 25% mentre la despesa de serveis socials "ha crescut un 60%, el que implica un augment en 600.000 euros". Finalment va valorar les propostes concretes fetes per Decidim i va estendre la mà a ERC i CDC a fer-les també en propers exercicis.

La xarxa d'aigües ||Una de les novetats del pressupost que també va centrar el debat va ser la incorporació del servei de subministrament d'aigua de les urbanitzacions de Can Font i Can n'Avellaneda a la xarxa de Sorea que ja té la resta de la població. Per part d'ERC, Núria Raspall va apuntar que ara és un bon moment per plantejar-nos "quin model d'aigua volem" i també va apuntar, en la línea dels pressupostos participatius, "obrir un debat sobre la remunicipalització de l'aigua". La formació de Decidim va ser més crítica en aquest punt perquè, al seu parer, segons paraules de Conxi Gracia, "no queda clar en quin estat es troba aquesta xarxa" i va insistir, en la línia d'ERC, que el seu model passa per la remunicipalització d'aquest servei.

UNANIMITAT EN SIS MOCIONS

A banda dels pressupostos i les ordenances, les mocions també van esdevenir protagonistes de la sessió plenària. ERC en va presentar cinc, de les quals totes es van aprovar per unanimitat, menys la referent a l'agència tributària catalana, que no va prosperar. La primera donava suport al Correllengua i instava l'Ajuntament a incrementar l'ajuda econòmica per organitzar els actes. Durant el debat, tots els grups polítics van estar d'acord amb aquesta demanda i finalment el punt es va tancar amb la intervenció de Jordi Fusté, president de la CAL Castellar (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana), que va expressar: ""Reivindiquem la importància del teixit associatiu, però requerim el suport de les administracions: facilitats a l'hora d'organitzar actes, subvencions.... Encoratgem l'ajuntament a continuar seguint donant suport al Correllengua", va demanar Fusté.

La proposta d'Esquerra de millorar la pàgina web municipal perquè la ciutadania pugui buscar d'una manera fàcil i àgil mocions, actes i fins i tot àudios de plens passats, també es va aprovar per unanimitat. La moció per adherir-se al programa d'auxiliars de conversa en anglès a les escoles també va comptar amb el vistiplau de tots els regidors, tot i que va generar més debat. Rafa Homet, portaveu d'ERC, va explicar que aquesta moció era una proposta millorada de la que portava el PSC en el seu programa electoral, "que no estava concretada en forma". Finalment, la voluntat d'acord, "ens ha fet reformular la proposta i deixarem que sigui el Consell Escolar i la comunitat educativa qui sigui qui decideixi quina és la millor manera de potenciar l'anglès i qui sigui també cada centre qui decideixi com aplicarà el programa", va dir Homet. Ignasi Giménez, alcalde de la vila, va recordar que encara no hi ha cap solució pensada però que "hi ha temps fins el proper setembre per posar en marxa el programa". Des de Decidim van ser més crítics i van preguntar si els centres educatius de Castellar no tenen cap altra necessitat més urgent que potenciar l'anglès. "Ja que es pot alliberar una partida, no seria millor que la comunitat educativa decideixi què és el que necessiten? Tot i això, votarem a favor", va manifestar Elisenda Alamany. També per unanimitat es va aprovar la moció que presentava ERC sobre la connexió segura per a vianants i bicicletes entre Sant Feliu del Racó i el nucli urbà de Castellar. L'única moció que es va desestimar -amb els vots en contra del PSC i els vots a favor d'ERC, Decidim i CDC - va ser la referent a què l'Ajuntament pagui els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya. El PSC va votar en contra al·legant "que hem de ser responsables pel que pugui passar en un futur i pagarem a l'Agència quan sigui tècnicament i legal factible", va dir Óscar Lomas. El regidor d'ERC, Josep Maria Calaf, li va retreure que hi ha ajuntaments de la comarca que ja ho estan fent perquè "és perfectament legal".

Per la seva banda, CDC va presentar una moció per donar suport als càrrecs electes encausats pel procés participatiu del 9 de novembre que també es va aprovar per unanimitat.

Finalment, Som de Castellar-PSC va detallar una moció per demanar un canvi en el Departament d'Ensenyament sobre el model de gestió de les beques menjador. "Cada vegada hi ha més sol·licituds i el fet que hi hagi un sistema d'ajuts garantits i un altre variable per trams, deixa moltes famílies desprotegides. Necessitem un model transparent i que garanteixi les beques independentment del territori on és sol·liciti", va explicar la regidora de Benestar Social, Glòria Massagué. La regidora va recordar que a Castellar encara hi ha peticions que no estan resoltes. Si el 2013 es van demanar 176 beques, al 2014 van pujar fins a les 199 i aquest curs 282, de les quals 70 estan pendents. La petició de canvi de model es va aprovar amb el suport de tots.

FOTO DEL REI

Abans d'arrencar la sessió plenària, el president local del PP Antonio Carpio va lliurar a l'alcalde Ignasi Giménez una foto del cap de l'Estat, el rei Felip VI, perquè sigui penjada a les parets de Ca l'Alberola on només hi ha en aquests moments la imatge del president de la Generalitat en funcions Artur Mas.