El jurat popular... té la paraula

Són moltes les persones que temen ser jurat popular. Podran allunyar-se de la pressió social i mediàtica que envolta el cas? Poden mantenir la ment freda i avaluar les proves sense ser experts en lleis? Són les preguntes que sorgeixen de manera recurrent al voltant del jurat popular, una figura defensada en general pels professionals, tot i que amb matisos.
Però tenen els ciutadans la informació suficient o simplement es basen en fets ocorreguts en el cinema?
Al nostre país el model vigent és l'anglosaxó. El tribunal del jurat és una institució democràtica per la qual els ciutadans i les ciutadanes participen directament de l'Administració de Justícia en la seva funció essencial que és la de jutjar. Ens remetem a l'article 125 de la Constitució de 1978 que disposa el següent: "Els ciutadans podran exercir l'acció popular i participar en l'Administració de Justícia mitjançant la institució del Jurat, en la forma i amb respecte a aquells processos penals que la llei determini, i en els Tribunals consuetudinaris i tradicionals" El jurat es va instaurar a Espanya el 1995, mitjançant la Llei orgànica 5/1995 de 22 de maig. Per formar part d'un jurat popular, que està considerat un dret constitucional de tot ciutadà, però també és una obligació cívica complir el deure de participació quan la llei així ho estableix; no obstant això s'han de reunir els següents requisits: ser espanyol i major d'edat, estar facultat de ple dret dels seus deures polítics (com ara "votar"), saber llegir i escriure, ser veí de qualsevol dels municipis de la demarcació, no estar afectat per cap incapacitat física o psíquica que impedeixi el desenvolupament de la seva funció com a membre de jurat.
El jurat popular es tria per sorteig entre les persones incloses en el cens electoral. Aquests sortejos són públics i es celebren els anys parells en la segona quinzena del mes de setembre, a l'Audiència Provincial, amb assistència del Secretari Judicial de l'Audiència.
Els ciutadans seleccionats podran ser convocats a formar part del Tribunal de jurat durant 2 anys a comptar des de l'1 de gener següent. Ser jurat, vull remarcar, és un dret i un deure de caràcter públic i inexcusable, si bé són incompatibles per al seu exercici ser major de 65 anys, haver estat membre de jurat en anteriors ocasions, patir algun greu trastorn familiar... I altres causes excepcionals que podrien agreujar la situació familiar (és clar que no n'hi ha prou amb esmentar si no després de ser ratificat que el seu legat és cert). També ens trobem amb altres causes d'incompatibilitat en relació a les circumstàncies personals, professionals, de càrrec i de parentiu. En conseqüència, en cas de voler presentar reclamacions contra el sorteig s'obre un terme en el qual es poden presentar al·legacions, les quals s'han de formular per escrit davant l'Audiència Provincial.
El tribunal del jurat popular es constitueix prèvia nova selecció per a cada causa en concret, de 36 persones de la llista del jurat, de la qual resultaren: Nou jurats i dos suplents (ciutadans aliens al món del dret). Un magistrat president de l'Audiència Provincial, juntament els advocats i la fiscalia que formen part de la defensa i acusació corresponent.
La competència d'aquests jurats, es limita al tractament dels següents delictes: Homicidis i assassinats consumats, amenaces condicionals, omissió del dret d'auxili, violació de domicili, incendis forestals, infidelitat en la custòdia de documents per part d'autoritats i funcionaris públics, tràfic d'influències, malversació de cabals públics, fraus i exaccions il ·legals comeses per autoritats o funcionaris públics, negociacions prohibides a funcionaris, infidelitat en la custòdia de presos.
Correspon al jurat popular valorar els fets, considerar si són certes o no, i proclamar mitjançant el seu veredicte la culpabilitat o innocència del o els imputats, acompanyant sempre la seva decisió d'una motivació. Per establir un veredicte de culpabilitat són necessaris set dels nou vots del jurat. Basant-se amb el veredicte, el magistrat president dicta la sentència i fixa el tipus de pena que procedeix aplicar.
La llei preveu el pagament als membres del jurat, d'una quantitat diària, així com una indemnització per despeses de desplaçament, allotjament i altres si n'hi ha.
Els noms dels candidats elegits com a membres del jurat es publiquen al tauler d'anuncis dels Ajuntaments i en el BOP (Butlletí Oficial de la Província) dins dels quinze dies corresponents al mes d'octubre.
Actualment aquest tipus de judicis estan passant per una situació complicada, amb tot el seu cost econòmic és molt superior als duts a terme exclusivament per professionals, alguns dels seus veredictes en diverses ocasions han estat qüestionats per la pròpia ciutadania.
És més que probable que en l'actual món canviant que vivim, en la pràctica judicial sigui necessari ajustar i revisar alguns dels seus elements, tractant així de solucionar imperfeccions i millorant algunes característiques, incloent tècniques i procediments nous.
No obstant això, en els 17 anys de vigència a Espanya, la història del jurat popular està plena de crítiques o defenses. No hi ha dubte que hi ha una controvèrsia entorn del jurat popular, ja que sorgeixen preguntes del tipus: Podran allunyar-se de la pressió social que envolta un cas d'assassinat?, Mantindran la ment freda i avaluar les proves sense ser persones expertes en lleis ? o És correcte que unes persones, sense formació jurídica, imparteixin justícia ?
Del que no hi ha dubte és que ni els experts en Dret Penal es posen d'acord sobre aquest tema.
Amb tot, jo em quedo amb la frase: "Justícia és la constant i perpètua voluntat de donar-li a cadascú el que li correspon".
Iustitia est constans et perpetua voluntas ius suum cuique tribuendi; "La justícia és la constant i perpètua voluntat de donar (concedir) a cadascú el seu dret". Els drets són: "honeste vivere, alterum non laedere et suum quique tribuere" ... "viu honestament, no facis mal a ningú i dóna a cadascú el seu". Ulpià (jurista romà)