Els drets en el procés de final de vida

Dimarts passat, l’Aula va abordar les diferents alternatives que la llei estatal ofereix per al procés de final de vida. La conferenciant per tractar aquest tema va ser Mercedes Martínez. La ponent és llicenciada en Dret per la UB Mercedes Martínez, Màster en Bioètica per la Universitat Ramon Llull,  advocada de l’Assessoria Jurídica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, membre de la Comissió Tècnica en Documentació Clínica del Departament de Salut i Vocal de la Comissió de que s’encarrega del control previ a la realització de l’eutanàsia.  Resol les reclamacions que els pacients li facin arribar en cas que el metge responsable o el metge consultor li deneguin la petició i verifica amb posterioritat que la prestació s’ha realitzat d’acord amb la llei.

A l’Estat, existeix des del 24 de març del 2021 la Llei orgànica 3/2021 de regulació de l’eutanàsia, i  Espanya és un dels nou països al món on està regulada. Els requisits mèdics són dos. Un és patir una malaltia greu i incurable, és a dir que provoqui dolor físic o psíquic constant i insuportable sense possibilitat d’alleujament que la persona consideri tolerable, i amb un pronòstic de vida limitat. L’altre supòsit per patiment greu, crònic i impossibilitant, on s’entén que el pacient pateix unes limitacions que incideixen directament sobre la seva autonomia i les activitats de la vida diària, així com sobre la seva capacitat d’expressió i de relació, limitacions que comporten un dolor físic o psíquic constant i un patiment intolerable per qui ho pateix, amb la seguretat que aquestes limitacions persisteixen en el temps sense possibilitat de curació o millora apreciable.

Martínez, amb gran coneixement de la llei, va fer una aproximació  no només al concepte d’eutanàsia, sinó també a conceptes com l’adequació de l’esforç terapèutic, els tractaments pal·liatius o el suïcidi assistit, diferenciant-los entre ells. Però sobretot va abordar els drets que tenen els pacients en tots aquests processos, com iniciar la sol·licitud, quins són els passos a seguir i tot allò que exigeix la llei per a poder demanar i autoritzar l’eutanàsia. Va insistir molt també en la importància del document de voluntats anticipades en aquest context de final de vida per tal de planificar les decisions, doncs és una eina de la qual disposen els pacients per expressar les últimes voluntats i perquè aquesta voluntat sigui tinguda en compte en moments en què les circumstàncies no els permetin manifestar-la.

L'eutanàsia ha estat i és un tema força polèmic i discutit, amb diversos elements a favor i altres en contra que s'utilitzen per defensar l'aprovació o no d'aquesta pràctica. Però quan es parla d’eutanàsia, en els països on s'ha legalitzat, es parteix sempre del supòsit que és un dret individual i voluntari del pacient, estrictament d'ell. En cap cas es planteja com un acte forçat per situacions externes com podrien ser una atenció sanitària deficient, solitud, o pressió ambiental, sinó com un acte voluntari, ben meditat i degudament informat que pretén únicament evitar un final de vida considerat de patiment irreversible i no desitjat pel mateix interessat. Segons el teòleg i filòsof francès Jacques Pohier, “l'eutanàsia voluntària no és una tria entre la vida i la mort, sinó una tria entre dues formes de morir”.