Els gestors de l'establiment, que tancarà portes definitivament dilluns, han presentat més de 14.000 firmes de suport a la seva gestió a l’Ajuntament de Matadepera
El diputat d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, Xesco Gomar, i l’alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, van presentar dijous passat el pla de futur del cim de la Mola, el punt més elevat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, situat dins del terme municipal de Matadepera. El document recull un conjunt d’actuacions per conservar els valors naturals, històrics i culturals d’aquest indret tan emblemàtic, alhora que pretén compatibilitzar l’activitat turística, esportiva i econòmica del territori.
Aquest nou futur per al Parc Natural coincideix amb el tancament del restaurant La Mola, ubicat al cim de l’emblemàtica muntanya vallesana, que oferirà el darrer servei aquest diumenge. Precisament, els seus gestors, entre els quals hi ha la castellarenca Gemma Gimferrer, van lliurar dimecres 14.400 signatures a l’Ajuntament de Matadepera, terme on està situat el cim de la Mola, que demanar la continuïtat del negoci. La Diputació, però, s’ha mantingut ferma i no renovarà la concessió d’un servei que entra en contradicció amb el nou enfocament que li volen donar a l’espai. Durant els darrers mesos, el restaurant ha rebut àmplies mostres de suport i els seus gestors han promogut diverses mobilitzacions. El diputat d'Acció Climàtica, Xesco Gomar, diu que tot i la fi de la restauració a la Mola, l'accés està garantit "des del primer dia". L'únic que es tanca, detalla, és la cuina i el magatzem. El pla preveu la presència de seguretat i informadors al lloc en aquesta primera fase. Posteriorment s'afrontarà, entre d'altres, la restauració del monestir. En total, la dotació pressupostària de 2,6 milions que s’executaran fins a principis de 2027.
El diputat Xesco Gomar va recordar en la presentació del pla de futur que volen “fer front als importants reptes ambientals que ens obliga la situació de canvi climàtic que estem patint. Amb aquest pla passem d’un model de gestió antic a un de nou on treballem cap a la reorientació del cim per preservar l’entorn natural i el conjunt monumental”. Principalment, les accions s’orienten a millorar l’estat de conservació de l’espai, on se situa el monestir de Sant Llorenç del Munt, del segle XI, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i adquirit per la Diputació de Barcelona el 1983.
El conjunt monumental −que ha acollit els serveis de restauració, d’informació i de divulgació cultural i ambiental− se situa en una superfície de sòl protegit, d’alt interès arqueològic i paleontològic, actualment molt degradat. L’elevada freqüentació (al voltant de 177.000 persones visiten anualment el cim) i el trànsit d’animals de càrrega (el transport de mercaderies es fa amb aquests animals, ja que no s’hi pot accedir amb vehicle motoritzat) ha incidit en l’erosió del sòl, amb impactes negatius en els ecosistemes naturals.
D’altra banda, l’equipament compta amb unes infraestructures de producció d’energia obsoletes, que funcionen amb combustibles fòssils, i l’espai no disposa d’un sistema d’abastament d’aigua amb suficient capacitat per fer front als episodis de sequera.
Els pla de futur i sostenibilitat es farà en sis fases. La primera començarà aquest mes de gener i inclou els estudis necessaris. La última fase, prevista per al setembre de 2026, és l'inici de la construcció d'un sistema d'energia renovable, la captació d'aigua de boca i el seu tractament i un sistema de depuració de residus. També es preveu millorar l'entorn del cim, els camins i els sistemes de transport. Segons els terminis marcats per la Diputació, totes aquestes actuacions haurien d'estar enllestides a principis de 2027.
El que no inclou el pla, tot i que és un document "viu" que pot incorporar modificacions, és l'obertura d'un nou restaurant.