B7R04457_1440x961
Diego Pérez, treballador del tèxtil durant 45 anys Quim Pascual
12/07/2024 Actualitat
Diego Pérez: "Quan començo una cosa la vull veure acabada de seguida"

Ha passat tota la vida dedicant-se al món del tèxtil, uns 45 anys. A part de les caminades matinals que fa cada dia, passa molt temps al garatge de casa seva arreglant coses. Ha creat un teler en miniatura que ensenya a les visites

Jordi Rius

· Tota una vida envoltat de telers.
Sí. Fent-los treballar i de portar-los, és a dir, fer-ne el manteniment i teixir. Amb Artur Padrós, que era el teòric de Can Llonch i Sala, vaig portar quatre telers i m’hi vaig estar 25 anys. De fet, vaig fer tot el mostrari de l’empresa. L’empresa va plegar i em van dir si volia quedar-me amb els telers.  Vam començar a fer números, teníem certa amistat, tot i que ens tractàvem de vostè. Però els números no sortien. Hi havia un teler, encara me’n recordo, per estrenar quan l’empresa va plegar.

 

· Aleshores et vas fer autònom.
Sí. La mecànica sempre m’ha agradat i no tinc l’ofici, però havia fet alguna reixa o barana. Vaig entrar a treballar a Cautxu 2000 a Castellar i vaig estar-m’hi fins als 63 anys. I aleshores em vaig jubilar.

 

· Com recordes Sabadell quan hi havia telers?
Per qualsevol carrer per on passaves, hi havia soroll.

 

· Com va venir l’afició de construir el teler en miniatura?
Va ser quan vaig estar a la Fira de Mostres de Barcelona que en vaig veure un. Aleshores feia d’encarregat de Can Planell, que tenia set telers. Ho vaig fer perquè m’agrada la mecànica i l’he fet sense cap plànol. 

 

· Vas començar, segons una placa que hi ha en el teler el 1975...
Sí, però no recordo quan el vaig acabar. Ho anava fent durant el meu temps lliure. Quan la meva filla anava a la Immaculada, un any van fer una exposició del món del tèxtil i jo vaig hi portar el teler. Però no estava tal com està ara. La maquineta que hi ha dalt no era igual. Vaig intentar fer una màquina com els telers que jo portava.

 

· I et faltaven peces?
Sí, però les feia. I si no anava bé, la tornava a fer.

 

· Amb aquest teler podem teixir?
No, aquest petit teler està limitat de força. Si la calada obre poc i es passa la llançadora, aquesta es frena i la màquina s’aturaria cada moment. Si tingués les proporcions correctes, podria teixir perfectament. És, però, com una petita joguina que ensenyo quan venen visites. Fins i tot, tinc una coberta de metacrilat que poso perquè no s’hi acumuli la pols.

 

· Si t’oferissin un teler per quedar-te’l, diries que sí?
No,  per què on el posaria? Ja m’agradaria, però tindria problemes d’espai. Ja guardo prou coses al garatge.


 · Què fas durant el dia?
Cada dia vaig a caminar. Faig uns vuit quilòmetres diaris. Vaig fins a Can Santpere. Marxo cap a les 6.45 h i cap a quarts de nou ja soc a casa. Llavors ja m’entretinc amb coses al garatge.

 

· Tinc entès que has fabricat maquinària per al teu fill, que es dedica  a la fusteria?
Quan va començar a treballar, no tenia maquinària. Aleshores em va demanar fer una màquina per fer les frontisses i el forat per encabir el pany en una porta. Vaig trigar més d’un any a construir-la. Era una màquina que agafava la porta i la posava vertical. Aleshores premies un pedal, pujava la porta i amb una palanca sortien uns pistons per travar-la. Després hi havia un carro amb l’eina per col·locar les frontisses i posar la caixa del pany. Més tard li vaig fer una per a les portes d’entrada.


· Tot això sense comptar amb cap mena de plànol?
Exacte, i sense res, perquè no sé dibuixar. Llàstima que no guardo cap foto de la màquina. En acabat, el meu fill em va dir que volia comprar una màquina per embalar les portes. Vaig aconseguir un catàleg de màquines d’embalar i amb allò vaig construir la màquina d’embalar per al meu fill. Amb el temps, encara vaig poder vendre la màquina d’embalar per 2.000 euros. 

 

· Encara construeixes coses?
Sí, encara faig alguna cosa, sobretot si és un compromís. I ho faig perquè m’agrada. Tinc la mania que quan començo una cosa la vull veure acabada de seguida. Pateixo si no es pot acabar. 

 

· Has fet també molts ordidors?
Sí, n’he fet més de 50.  A Mèxic hi ha ordidors meus.

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Treballador
Un defecte que no pots dominar?
Soc molt persistent
Una persona que admires?
Els meus amics
La teva paraula preferida?
No sabria dir-te quina
Quin plat t’agrada més?
Paella
Un músic?
M’agrada molt el flamenc
Una pel·lícula?
No soc aficionat al cinema
Un llibre?
No llegeixo gaire
Un racó de Castellar?
El carrer de Sant Iscle 
Un desig?
Molta salut 
Un viatge pendent?
No soc gaire aficionat a viatjar

Comparteix
M'agrada
Comentaris