En l'adeu d'Ignasi Giménez, qui ha estat 21 anys al consistori, 17 com a alcalde, L'Actual traça un perfil de la seva trajectòria política marcada per la seva precocitat i el seu tarannà a la cerca d'acords
Més de 21 anys al consistori de Castellar del Vallès, 17 dels quals com alcalde, marquen la trajectòria política d’Ignasi Giménez al seu municipi, un fet històric perquè ha estat l’alcalde més longeu de la democràcia, a la vegada que va ser l’alcalde més jove quan va agafar la vara de batlle, un llunyà mes de juny de 2007 amb només 27 anys. Amb 45 anys acabats de fer, casat i pare de dos fills, Giménez ha destacat políticament per la seva precocitat. Llicenciat en periodisme i filosofia per la UAB, Giménez ha compatibilitzat els darrers anys l’alcaldia amb la seva plaça de professor de filosofia de l’Institut Puig de la Creu, una circumstància que encara fa més peculiar la seva manera d’entendre la política i el servei públic.
Sempre ha manifestat que la seva prioritat era el seu poble, i així ha quedat palès en les dues dècades de dedicació política. Des del 2015 era president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, una administració que treballa oferint serveis finalistes als municipis vallesans, i entre 2011 i 2015 va ser diputat provincial, un càrrec també vinculat a la condició de regidor de l’Ajuntament de Castellar.
Més enllà de la seva longevitat en el càrrec, també passarà a la història per haver estat l’alcalde amb més suports en unes eleccions municipals. A les eleccions del 2011, les segones en què es presentava després d’aconseguir l’alcaldia el 2007, la seva llista va sumar el 50,14% dels vots aconseguint 13 de les 21 cadires del consistori. Des d’aquell 2011 i fins a les municipals del 2023 ha sumat fins a 4 majories absolutes, i ha aconseguit la confiança de la ciutadania en tot moment i en diverses conteses guanyant a totes les meses electorals. També quan es van viure moments molt delicats: especialment complexos van ser els seus primers dos mandats, amb la greu crisi financera i de l’habitatge que va colpejar els veïns, però també l’Ajuntament, que anys abans s’havia començat a endeutar per fer front a les obres d’El Mirador, el mercat i la plaça Major. La situació va obligar el consistori a adoptar un pla de sanejament que ha estat en vigor fins fa dos anys per garantir el pagament dels deutes i el funcionament de les seves competències. L’altre període viscut amb més tensió va ser el moment més candent del procés al voltant de l’1 d’octubre. La jornada de votació per la independència d’aquell dia també va ser un punt d’inflexió per a Giménez: tant ell com la majoria dels membres del seu govern van decidir anar a votar i va mostrar públicament el seu desacord amb la línia que mostraven en aquell moment el PSOE i també el PSC.
Més enllà d’aquestes qüestions, la línia política marcada per Giménez ha estat per i per a Castellar del Vallès. Polític de to amable i a la recerca del ‘bon rotllo’ ja fos amb la ciutadania però també amb els responsables d’altres administracions, ha intentat trobar els punts en comú i coincidències més que no pas l’enfrontament, fet que li ha atorgat un tarannà polític transversal més enllà de les sigles a les quals milita, la clau per sumar quatre majories absolutes consecutives.
Amb Pasqual Maragall al saló de plens en una visita durant el seu primer mandat. || arxiu
Amb l’alcaldessa de Sabadell i el de Terrassa, com a president del Consell Comarcal. || arxiu
Com acostuma a passar als alcaldes i alcaldesses que encadenen majories, la seva proximitat als veïns i veïnes ha fet que tothom el conegui pel seu nom de pila i gairebé des dels primers temps ha estat l’Ignasi a seques. En aquest sentit, en reiterades declaracions i entrevistes sempre afirmava que no s’imaginava fent política fora de l’àmbit municipal tot i haver-ne tingut oportunitats, ja que és un polític jove i en clara línia ascendent dins del seu partit, el PSC. De fet, ell mateix va dir pocs mesos abans de revalidar la majoria absoluta del 2023 que associava la figura d’un alcalde “com un encarregat al servei de les persones”, una definició que també havia emprat reiteradament un altre dels alcaldes emblemàtics del Vallès, Toni Farrés, que va ser alcalde de Sabadell 20 anys, del 1979 a 1999.
Amant del diàleg, i amb un talent natural per adaptar-se als canvis que ha experimentat la política en els darrers anys, és difícil trobar-li enemics polítics. Un dels darrers exemples es va viure en el passat ple de pressupostos celebrat a l’octubre, quan Giménez va celebrar que s’havien aprovat sense cap vot contrari de l’oposició.
Ara marxa del càrrec deixant Castellar del Vallès en un bon moment com a municipi: creixent en població, en activitat econòmica i industrial, amb una de les taxes d’atur més baixes de la comarca i amb l’Ajuntament sanejat. Com a grans qüestions de futur pendents de l’agenda política castellarenca que hereta el seu successor o successora hi ha l’enllaç amb la Ronda Nord, les obres d’habitatge de lloguer social de la Playtex, la piscina descoberta i el nou model de recollida de residus.