“Deixem-nos viure i equivocar-nos!”

· La recerca de la felicitat pot provocar malestar?

Sí, tot i que sembla una contradicció. Si ens enfoquem només en els objectius d’una forma desaforada perdem de perspectiva qui som i què necessitem. L’objectiu passa per damunt nostre. I això és el que ha passat amb la felicitat. Quan el camí està traçat des de l’autoimposició i l’exigència, ho acabem vivint amb estrès i amb angoixa, és a dir, amb malestar.

· Les xarxes socials, la televisió o el cinema, ens empenyen a buscar un ideal inassolible?

El pensador sur coreà Byung Chul Han parla de la societat del cansament i que ara som nosaltres que ens autoexplotem perseguint ideals que trobem a les pantalles, a les xarxes. Són els altaveus d’una societat malalta, d’una aproximació a una vida condicionada pel paradigma de la societat de consum capitalista, de tenir, del fer per damunt del ser. En funció del que posseïm i fem, som. Això fa que tractem la felicitat com quelcom que es pot posseir o atrapar. És una mentalitat d’adquisició, d’immediatesa, d’eficiència. I de fet, la felicitat és una cosa que s’ha de cultivar.

·És una pressió autoimposada?

Totalment. En el llibre precisament proposem un viatge per 10 manaments, una forma molt simbòlica de representar aquests mandats autoimposats, que es corresponen amb deu mites. Tenim una visió totalment esbiaixada sobre qui som i què podem. La perfecció no només no existeix, sinó que no la vol ningú. Com a éssers inquiets sempre volem continuar aprenent i millorant, i al mateix temps som totalment imperfectes, vulnerables, amb dubtes, dolor... Sempre ens passen coses i ens continuaran passant. No és el que passa sinó el que fas amb el que passa el que et pot donar més o menys benestar. Relaxem-nos! Deixem-nos viure i equivocar-nos per seguir aprenent.

· Hem de redefinir el concepte de felicitat?

Es pot definir? És objectiu o subjectiu? Aquí està el problema. En quin moment algú es veu amb la potestat de donar receptes. En tot cas, puc compartir el que a mi em va bé o què és per a mi la felicitat. El malestar comença precisament per voler uniformitzar o universalitzar, un lloc que és propi i personal.

·Les frases motivacionals, també ens poden generar frustració?

Depèn de quina situació poden arribar a generar-nos més impotència i frustració per no complir-los. Estan vestides d’un to categòric que no atén la diversitat ni la particularitat. Tenim tot el dret a no poder o a no ser positius quan no toca.

· Com es pot aconseguir un benestar real i sostenible?

Per despertar el nostre propi benestar hem de fer un viatge del tic al tac, com a metàfora. El tic seria el temps inconscient, la inèrcia, el pilot automàtic. El tac seria el temps amb consciència, quan ens aturem, respirem i reflexionem, i recuperem el lideratge de les nostres vides. Ens hem de permetre preguntar, no saber i dubtar. Comprendre que és un procés natural. Estem en constant transformació. Hem de respectar qui som, connectar amb nosaltres, valorar el que som.

· Quin és el punt de partida d’aquest projecte?

Des d’El despertador són ja quinze anys acompanyant en el benestar de persones i organitzacions. Ens hem adonat que la major part de les fonts de malestar que patim no són per complir unes expectatives irreals i sobredimensionades. Hi ha sempre un decalatge entre la versió que desitgem ser i la real que som. Això ens fa mal i maltracta constantment. El llibre es publicarà a través de la Plataforma Edita. Ara estem immersos en una campanya de prevenda i la campanya de micromecenatge. Volem convidar les persones a regalar-se aquest espai d’aturada i reflexió, de consciència, per aconseguir benestar. Si tot va bé, el llibre 'El malestar de la felicitat' estarà disponible per Sant Jordi.

La prevenda i tota la informació del llibre la trobareu en el següent enllaç: https://edita.es/projects/el-malestar-de-la-felicidad/