Quatre castellarencs amb vincles als Estats Units i un politòleg reflexionen sobre el nou escenari polític nordamericà
Dilluns 20 de gener Donald Trump va ser investit, per segona vegada, com el president dels Estats Units. És el president més vell que arriba a la Casa Blanca i el primer que ho fa amb una condemna penal ferma i després d'haver superat dos impeachments al Congrés. Va jurar el càrrec a la mateixa sala que fa 4 anys els seus partidaris van violentar assaltant el Capitoli.
Què depararà la seva segona presidència i com es tradueix tot això en la política internacional? Quatre castellarencs amb vincles als Estats Units i un politòleg reflexionen sobre el nou escenari polític nordamericà. Aquestes són les seves reflexions:
Santi Juan, castellarenc treballant com a area manager d’un grup de restaurants a Califòrnia
“El retorn de Trump a la presidència promet ser un capítol que combini drama polític i reality show, amb efectes secundaris en la vida diària dels nord-americans. Destaca la immigració, on s’espera un enduriment de les polítiques mitjançant deportacions massives (segons els mateixos mandataris). En economia, el seu enfocament proteccionista persistirà amb aranzels i prioritat a la indústria nacional, mentre que educació i sanitat podrien inclinar-se encara més cap a la privatització, relegant el sector públic a un segon pla. Totes aquestes decisions podrien fomentar la unió o aprofundir la divisió, però estic segur què deixaran una empremta profunda tant en la societat nacional com en l’escena internacional”.
Maribel Barberà, castellarenca establerta a Rochester, Estats Units, des de fa 48 anys
“Trump planeja posar en marxa 100 mesures que de ben segur tindran una repercussió en la vida social i econòmica del país i probablement, a la resta del món. Passarà per alt el Congrés i desfarà moltes de les lleis que Biden havia instaurat. Les accions que posarà en marxa seran problemàtiques i amb conseqüències socials que tindran una repercussió que anirà més enllà dels quatre anys del seu mandat. Ho farà amb l’ajuda del seu equip de Ministres, persones escollides per la lleialtat a Trump i no pel que tradicionalment s’espera i requereix per aquests càrrecs: un nivell alt d’experiència. Tot això té més les característiques d’una política dictatorial que democràtica”.
Rodney Woodward, estatunidenc nascut a Utah, establert a Castellar des de fa 31 anys
“Serà una etapa complicada per al món sencer. Trump sempre ha portat caos on ha anat, tenint molt poc respecte per les persones, el medi ambient, la democràcia i les institucions democràtiques. Em preocupa com pot sorgir caos amb les extradicions massives d’immigrants amb el resultat de famílies separades, com augmentarà la contaminació, les aliances que Trump pot fer amb dictadors i gent amb ideologia feixista. Em preocupa que Trump s’està envoltant amb ministres tòxics amb idees de teories de conspiració. Si alguna cosa em dona esperança, és el fet que la història ensenya que les coses a Washington no canvien gaire, no importa quin partit estigui en el poder. Tots dos partits són centristes i en la pràctica, fan la política quasi igual”.
Pau Castellví, investigador de la UOC, que es troba aquests dies a Nou Mèxic impartint una formació en accessibilitat i inclusió
“La investidura de Trump marca un dels moments més incerts dels EUA des de la guerra civil americana. El discurs inaugural amb declaracions molt agressives sobre la sobirania de Groenlàndia i la revisió del canal de Panamà, entre altres, ha generat alarma tant en l’àmbit intern com internacional. La investidura contrasta amb la celebració el mateix dia del Martin Luther King Day, que històricament simbolitza la lluita per la justícia social i la unitat internacional als EUA. Amb mesures com declarar l’emergència nacional a la frontera sud, desmantellar polítiques clau de l’administració Biden i Obama, Trump es proposa canviar radicalment la situació dels EUA, obrint un període d’incertesa i tensions sense precedents”.
Jordi Mas, doctor en Ciències Polítiques
“Com en tot, els canvis tenen oportunitats i riscos. D’una banda, la principal oportunitat de la reelecció com a president és que Donald Trump farà probablement una política més centrada i propera al votant medià americà, d’on s’havia allunyat el Partit Demòcrata. D’altra banda, el principal risc és la incògnita de si respectarà les institucions democràtiques, cosa que no va fer quan va perdre les eleccions de 2020. També aquests dies ja veiem algunes conseqüències: les tecnològiques estan eliminant els controls a la llibertat d’expressió, el qual penso que és una bona notícia. Però també cal considerar que la manca de regulació industrial pot suposar un risc en altres aspectes”.
