L’advocada Meritxell Gabarró va oferir una conferència a L’Aula sobre la gestió de les herències
L’Aula va dedicar la conferència de dimarts passat a la gestió de les herències, una qüestió envoltada de paperassa i sovint de converses incòmodes. La ponència El que cal saber per fer bé el testament va comptar amb Meritxell Gabarró, advocada especialitzada en dret de successions i fundadora del despatx Gabarró-Advocats-Herències. L’advocada va alertar que si no hi ha testament, “i no tenim descendents, cònjuge o parella estable, ascendents o col··laterals, el patrimoni pot acabar en poder de la Generalitat. Cal planificar les herències”. Gabarró va explicar que el cònjuge o parella estable tindrà “l’usdefruit vitalici de la totalitat del patrimoni o bé dret de commutació per l’usdefruit de l’habitatge habitual i una quarta part líquida de l’herència”.
Entre altres aspectes legals, l’advocada va recordar que a Catalunya es compta amb una legislació pròpia que marca la diferència quant a drets, tributacions i impostos, com el de successions. Per exemple, Gabarró va detallar que a Catalunya “la llegítima és una quarta part, el 25%, de tot el patrimoni hereditari”. A més va apuntar que cal especificar “si han existit donacions en vida a compte de la llegítima”. En aquesta línia, l’especialista va recomanar detallar tant com sigui possible, les voluntats i les reparticions, per evitar disputes familiars, “fer-ho fàcil als fills i no acabar en el jutjat”. Gabarró va proposar fer lots, llegats o prellegats de patrimoni. “Cadascú paga els impostos pel que realment s’adjudica i permet acceptar o renunciar a cada llegat de forma independent. Flexibilitza el testament i minora la fiscalitat”, va subratllar.
D’altra banda, la ponent també va apuntar que és obligatori nomenar hereu i és recomanable preveure les substitucions si aquest renuncia a l’herència. I va recordar l’efectivitat de designar un assistent o administrador patrimonial o un marmessor per fer complir les nostres voluntats.
Finalment, per prevenir problemes legals en cas que perdem les nostres facultats cognitives, es pot signar un poder preventiu per nomenar un apoderat que pugui administrar el patrimoni i signar davant de notari. “Les paraules se les endú el vent. Hem de deixar per escrit les nostres voluntats”, va remarcar diverses vegades Gabarró.
