Els Casamada, una família de mil anys d'història

La família Casamada, que fa nou segles que va aterrar a Castellar, és una de les 21 famílies que apareixen al llibre Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya, que Edicions Sidillà acaba de publicar per commemorar els seus deu anys de vida.  Els editors Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, juntament amb l’escriptor Ignasi Revés, han recorregut més de 6.000 quilòmetres per tot Catalunya per viatjar 29 generacions en el temps i 1.100 anys enrere en la història catalana. “Coneixíem alguna família antiga que encara vivia al mateix lloc, però no sabíem que en trobaríem suficients per fer un llibre”, apunta Pujadó, que afegeix que “quan anàvem per la meitat del llibre, ens vam adonar que no podríem parlar de totes”. Són famílies arrelades al territori que existeixen abans del descobriment d’Amèrica o han viscut les pestes del 1651, la guerra de Successió, l’11 de setembre del 1714, la guerra del Francès i les Carlines del segle XIX, la fil·loxera, la caiguda dels preus agraris i la Guerra Civil.

A l’hora de buscar documentació de Can Casamada, el punt de partida dels autors va ser un número de la revista Plaça Vella, que edita el Centre d’Estudis de Castellar-Arxiu d'Història que parla de la família Casamada. “Es van posar en contacte amb nosaltres, van venir aquí,  a la masia, vam fer una taula rodona entre tres o quatre germans i vam fer petar la xerrada de la història i del que sabíem, i fruit d’aquesta xerrada va sorgir el capítol”, explica l’hereu de Can Casamada, Ramon Casamada.

^{La família Casamada organitza trobades familiars periòdiques. A la imatge una trobada a la masia de fa uns vint anys.|| FAMÍLIA CASAMADA}

Quant a Can Casamada, la família té documentació que permet arribar al 1217 com a inici provat de la nissaga. Es tracta d’un document d’un casament entre Guillem Casamada i Armesendis, filla d’Arnau Monjo. “Segurament hi havia una generació anterior, però no hi ha cap document que ho acrediti”, constata Pujadó. A l’Arxiu de la Corona d’Aragó, els autors d’Arrelats van descobrir que a Castellar hi havia un tal Raimundus Amati. “Amati és un genitiu singular, que vol dir ‘d’Amat’. Per tant, aquest Raimon d’Amat ja podria ser un primer ascendent que va donar origen a Casa d’Amat”, constata l’autora del llibre d’Edicions Sidillà. De fet, el cognom Casamada el veiem escrit de moltes formes al llarg del temps, totalment explicable pel fet que els cognoms encara no existien. Així, veiem Casal d’Amada, Casa Delmada, Casa d’Amada, Casa Amada o Cadamada. En tot  cas, Casamada és “un cognom endèmic, com diuen molts historiadors, és a dir tots els Casamada que estan escampats per tot arreu tenen el seu origen a Castellar”, assegura Pujadó. En una de les parets de la masia es pot veure l’arbre genealògic de les famílies amb els antecedents de la família troncal dels segles XII i XIII. 

CANVIS EN L'EXPLOTACIÓ AGRÀRIA
Segons Judit Pujadó, als Casamada els va passar com moltes famílies: “Va arribar un moment que tenien una molt bona posició econòmica, alguns dels hereus van marxar a viure a altres llocs, mentre a la casa pairal continuaven els masovers, i després van tornar per causes diverses”. Entre altres fets, la família va viure la caiguda dels preus agraris de finals del segle XIX. Si fins aleshores tenir un mas i unes terres asseguraven poder viure i ser propietaris, amb la caiguda de les rendes agràries “això canvia totalment”.

El llibre també recull canvis en l’explotació agrària de les famílies. En el cas dels Casamada, primer van conrear la vinya per acabar dedicant-se a la mongeta del ganxet i a la ramaderia. Els tres autors de la publicació van poder entrar a la masia de Can Casamada i han pogut comprovar com el mas ha anat evolucionant al llarg del temps. “Les dedicacions van en funció de l’època, abans es feia una mica per sosteniment de la gent que vivia aquí, produir quatre coses per anar a vendre, poder fer intercanvi i poder sobreviure”, apunta Casamada, que afegeix que “a mesura que la societat va canviant, t’has d’adaptar als canvis”, explica Pujadó. Les 21 famílies que apareixen a Arrelats continuen vivint del negoci de la terra. D’alguna manera, el llibre “parla del passat per parlar del futur i del present. Arrelats és la història de la resistència d’aquestes famílies i de com poden sortir-se’n. Al llarg d’aquests segles els han passat mil i una històries i han sabut adaptar-se a tots els canvis que hi han hagut”.

Un element comú d’aquestes 21 famílies és la figura de l’hereu, que és assumida “com una gran responsabilitat, ja que es veuen obligats no només a mirar de deixar un patrimoni a la següent baula de la cadena en iguals o millors condicions que l’han trobat, sinó de vetllar per ajudar a situar els germans”. Tot i que, de vegades, la figura de l’hereu “s’ha vist com un element carca, el cert és que no ha impedit la modernització”.  Casamada considera que el que fan a la masia és “treballar al màxim perquè si d’aquí 10 anys hi ha un relleu, trobi les coses més fàcils”. 

Paviment d'entrada a Can Casamada amb la petjada d'un avantpassat. || EDICIONS SIDILLÀ

UNA PETJADA A LA PORTA D'ENTRADA

Els Casamada encara conserven una part del que havia estat la masia original, feta amb paret de tàpia. Al costat d’aquesta casa original, se’n fa una altra de més gran. Una cosa molt curiosa de la masia és que “hi ha grutes sota terra, que és un sistema per canalitzar l’aigua en un temps que no hi havia màquines”, explica l’autora del llibre, Judit Pujadó. O un altre element que els tres autors han pogut constatar: els missatges que deixen les generacions a generacions posteriors a les parets de les cases. En el cas de Can Casamada, hi ha l’empremta d’una mà, presumiblement un avantpassat de la família, al paviment de l’entrada.

Dels actuals germans Casamada, quatre viuen a la masia - Rosa, Mireia, Joan i Jordi- mentre que l’hereu Ramon viu a la vila, tot  i que passa la majoria del dia a la masia. “Arribo a les set del matí en marxo cap a dos quarts de nou del vespre. És com si visqués aquí, tret de dormir-hi”, constata en Ramon.