L’Associació Contra el Càncer de Castellar organitza una ballada de zumba i country amb motiu del Dia Mundial de la Lluita Contra el Càncer de Mama
El 19 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la Lluita Contra el Càncer de Mama. A Castellar aquest diumenge s'ha organitzat una matinal de country i zumba a la plaça d'El Mirador de bracet amb l'Associació Contra el Càncer de Castellar i amb la col·laboració dels Amics del Country de Castellar i de diversos instructors de zumba comandats per la castellarenca Núria Estrada, compromesa amb la causa. La música no ha parat de sonar en la ballada solidària per reivindicar la vida però també més recursos per a l'atenció dels pacients oncològics. És una de les principals demandes del col·lectiu. "Els governs haurien d'implicar-se més. Les associacions som les que tirem endavant per donar beques a investigadors, metges i científics", explica Maria Jesús Porras, presidenta de l'Associació Contra el Càncer de Castellar del Vallès. Quant a l'efemèride "les dones se senten identificades amb el color rosa i el marxandatge perquè saben que significa més suport a la recerca i més ajudes per als malalts", afegeix.
En el cas del càncer de mama, la variant amb més incidència en les dones, les dades són molt esperançadores i la taxa de supervivència global és del 90%, tot i que el 30% patirà una recaiguda. El 2024 s'han diagnosticat a Espanya més 34.000 nous casos de càncer de mama segons les dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM). A Catalunya es van diagnosticar 5.337 càncers de mama durant el 2023, que suposen el 28,7% del total dels tumors diagnosticats en dones l'any passat.
D'altra banda, per a supòsits com el càncer de mama metastàtic la situació es complica. El tractament Enhertu i Trodelvy té un cost de 5.500 euros cada 21 dies, una xifra inassumible per a la majoria dels pacients. Cada any moren a Espanya 6.500 dones a causa d'aquest càncer, segons dades de l'Observatori de l'AECC. Precisament, la pacient oncològica Victoria Rodrigo va comparèixer al Senat el setembre passat per demanar que la sanitat pública assumeixi el cost d'aquests fàrmacs.
Però darrere la fredor de les dades estan les persones. A l'Helena Pujol, membre de la junta de l'Associació Contra el Càncer de Castellar, li van detectar en una revisió fa tres anys. "La prevenció és molt important. A la sanitat pública no et fan la mamografia fins als 50, però hauria de ser a partir dels 40. És vital detectar-ho a temps", apunta. L'Helena remarca que, un cop es produeix l'operació i el tractament, la fase més hospitalària, la tornada a casa és molt difícil, sobretot per la sensació de manca d'informació i acompanyament. Aquest aixopluc l'intenta oferir l'associació, que genera un espai on compartir experiències però també trobar a l'abast atenció psicològica. "No és només una operació i el tractament, sinó la medicació que has de prendre després durant cinc anys que té uns efectes secundaris molt agressius. Potser per fora sembla que estàs bé però les conseqüències d'un càncer de mama només les saps tu", subratlla.
A l'Antònia Martínez la van operar un dia de Nadal. Estava a punt de fer-ne 50. No estava del tot preparada per perdre un pit tot i que remarca que mai va tenir por. Recorda que un dia es va posar davant del mirall i va mirar-se per primera vegada. Va plorar una bona estona fins que va decidir que el més important era ser viva. "Vaig acceptar el meu cos. Soc una supervivent", explica l'Antònia. La setmana passada va ser el seu aniversari. Ha bufat 70 espelmes. "Entre les que ho hem passat es crea una connexió especial. Ens entenem, ens ajudem. De vegades només cal escoltar. Necessites expressar-te, explicar què sents, com estàs", diu l'Antònia. La Isabel Jurado, que com l'Antònia és supervivent i membre de la junta de l'entitat, assegura que una de les qüestions que més la va ajudar a fer front a la malaltia va ser "veure altres dones que ho havien passat i que estaven bé, que ho havien superat". La Isabel coneix de prop la malaltia perquè no només la seva germana i les seves cosines n'han patit sinó també el seu marit, que va superar un càncer de pulmó. "Em van extirpar el tumor del pit i el coll, i els ganglis. Vaig tenir molta fortalesa mental. Els primers dies són molt durs, però has de fer treballar el cap amb coses positives com l'esport. L'esport i l'alimentació ajuden moltíssim", constata. Les pacients oncològiques amb infants petits "s'ho passen molt malament, no poden ni dedicar tot el temps que voldrien a tenir cura dels fills ni a cuidar-se elles mateixes", lamenta.
Finalment, la presidenta de l'associació castellarenca agraeix la participació de la ciutadania en totes les campanyes de l'entitat però alerta que "el 2030 una de cada tres dones patirà càncer, i un de cada dos homes". "La societat s'ha de sensibilitzar i donar el màxim de suport possible. Una bona manera és fer-se soci de l'AECC".
