El biòleg Pere Alzina fa un repàs a la situació aviar de Catalunya en clau positiva a la conferència de L'Aula
El biòleg Pere Alzina i Bilbeny i la seva a conferència sobre els Ocells que van i venen van passar, dimarts passat, per l’Auditori de la mà de l’Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran. Concretament, l'expert es va centrar en les migracions i canvis poblacionals i de distribució de les aus en el territori català.
Alzina va començar amb un marc teòric sobre les migracions i els seus tipus, on no van faltar dades curioses a tall de fites aviars com que “el vol a més altura és el de l’oca d’Egipte que vola per sobre els 6.500 metres per superar l’Himàlaia o la migració més llunyana, la del xatrac àrtic: 22.000 kilòmetres en tres mesos”.
El gruix de la xerrada va consistir a veure com han canviat els hàbits de les aus del nostre territori, ja que els ocells són “un termòmetre dels canvis del paisatge”, va aclarir Pere Alzina. Els motius d’aquests canvis són l’augment dels boscos, “a Catalunya no n’hi havia hagut tant com en els últims 100 anys”, va dir el biòleg i, també, el canvi climàtic. Ambdós casos han sigut favorables per algunes espècies i desfavorables per a altres. I, finalment, també algunes espècies s’han vist afavorides per la urbanització del territori.
“La riquesa d’espècies de Catalunya ara és superior als anys 80 i 60” i va parlar favorablement de totes les espècies que han arribat de fora com “la graula que s’havia d’anar a Polònia o Txèquia a veure i ara la tenim criant a Figueres” i conclou en positiu Alzira: “En definitiva, en els últims quaranta anys tenim dinou espècies noves autòctones nidificants criant al país i només n’hem perdut tres. De les 142 espècies que fan niu i que tenim robustesa estadística, les espècies que van amunt són un 7% superior a les que van avall”, referint-se al creixement i expansió en l’àrea de nidació.
