Un llibre per no oblidar l'exili

Ghislain Audion és l'autor del llibre Refugiats 1936-1945: El coratjós i dramàtic èxode de les famílies Ventura, Serrano i Nuez, d'Edicions i Propostes Culturals Andana. És el llibre del dur exili d'una família de Castellar a França, "és una memòria històrica d'algú que ens ajuda reconstruir la memòria històrica col·lectiva", afirmava Aleix Canalís, regidor de Cultura de l'Ajuntament. L'acte de presentació va tenir lloc dimecres passat a la biblioteca i va comptar amb uns 60 assistents. Van conduir l'acte Llorenç Genescà, l'autor Ghislain Audion, l'editor Ramon Nadal i la filla de l'exiliat castellarenc a França, Eva Ventura.

El llibre explica com la Guerra Civil Espanyola va provocar l'exili a França de milers d'espanyols, civils i combatents. Aquests mateixos exiliats, entre els anys 1940 i 1945, van patir la invasió i ocupació alemanya, i en molts casos van participar als combats de la Resistència. Durant una dècada van patir la confrontació, bombardejos, èxodes, penúries, represàlies, camps i treballs forçats. La família Ventura, - castellarenca- , i les famílies Nuez i Serrano -aragoneses-, són ara recordades per Ghislain Audion en aquest llibre que es va presentar al municipi.

L'acte es va iniciar amb la intervenció de l'editor, que va afirmar que "des del primer moment, el llibre del Ghislain ens va semblar molt interessant perquè s'ha escrit molt sobre la guerra però hi ha un gran oblidat, i és l'exili". En el llibre d'Audion, "la història dels exiliats no s'atura a Argelers, sinó que el seu periple abraça tot el període".

A continuació, la intervenció de l'historiador Llorenç Genescà va ajudar els assistents a situar-se al Castellar de l'època, "que l'any 1930 es deia Sant Esteve de Castellar i que no va canviar el nom fins al 1933", va dir. Va destacar fets com l'alcaldia d'Antoni Tort l'any 1931, que va seguir el 1934 amb una junta gestora imposada pel govern de dretes del moment, fins al 1935. Tort torna a ser reelegit l'any 1936. "I no ens oblidem de La Farga, que a partir del març de l'any 1933 va ser una revista molt important, on es reflectien les tensions del que estava passant", afegia Genescà, que també va recordar les primeres eleccions generals amb dret a vot per a les dones, el 1933, la mort de Macià el mateix any i l'afiliació impactant de Santiago Gorina a la Falange, qui havia estat alcalde entre 1925 i 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera; els fets d'octubre del 1934; l'enfrontament entre educació pública laica i religiosa, fins al 1936, quan amb el cop d'Estat "la població s'arma i planta cara". Del juliol a octubre d'aquell any a Castellar són mesos molt difícils i hi ha els primers assassinats.

Sobre la història de la família Ventura, el març de 1938 s'inicia la reconstrucció de l'aeròdrom de Castellar que ha de servir per a defensar Barcelona. Els homes comencen a treballar allà, també Jaume Ventura, pare de Joan, Josep, Francisco i Salvador. Amb la caiguda de Barcelona, tot el material aeri es va traslladar cap a Olot, el Jaume es va voler quedar allà, "però l'any 1936 hi va haver un bombardeig i la seva dona, Teresa Vives, és assassinada; el pare decideix marxar cap a França amb el fill Joan", explica Ghislain Audion, que afegeix que pare i fill es van haver de separar i van estar temps sense saber l'un de l'altre, fins que es retrobaren a Argelers, també amb el germà Josep, "però es van tornar a separar, al Joan el van portar a una escola sueca d'Irún, fins que els alemanys van arribar i van repartir els nens per la resta d'Espanya".

I les vicissituds van seguir encara més temps fins que, finalment, el Joan va tornar a Castellar. El Josep ja mai va tornar, es va quedar a França. Explica Ghislain que el Josep va estar a la zona ocupada pels alemanys ( França havia estat dividida). A Nantes (lloc d'origen de Ghislain), el Josep va conèixer la que seria la seva dona i família política, Serrano i Nuez, que venia de Terol. Amb Hitler ocupant el port de SaintNazaire, on hi tenia una base de submarins, "el Josep va ser en la clandestinitat resistent, va servir l'armada francesa i va lluitar contra el feixisme". Audion afegia que "el Josep va salvar la meva àvia". Després de la guerra, va escollir el silenci, "i aquest silenci va dificultar la meva investigació". Ni tan sols pensava escriure el llibre "però vaig conèixer el Joan, ell havia fet unes memòries, i vam anar reconstruint els fets, Sense l'ajuda de les famílies, no hagués pogut fer el llibre", confessava.

Eva Ventura ha estat la traductora del llibre al català. En nom de la família, va manifestar que "ens fa molta il·lusió que s'hagi fet el lllibre i que ho hagi fet el Ghislain, no haguéssim pogut trobar millor persona!".


Notícia actualitzada el 22/04/2016