02/03/2018
Cultura
La família d'Elio Ziglioli visita l'indret on va ser mort el maqui italià
Familiars del maqui, descendents de la masovera del Castell i membres del govern municipal han estat aquest divendres a la fossa del cementiri on es troben les restes del maqui i a la masoveria del Castell on va ser assassinat
Afegeix el teu comentari
Les despulles del maqui italià Elio Ziglioli es troben enterrades al cementiri de Castellar. Així ho han constatat i explicat, aquest matí, els mateixos familiars de l'Elio, durant una visita duta a terme a dos indrets del municipi: el cementiri de Castellar i el Castell de Clasquerí. El recorregut l'han fet acompanyats de l'alcalde, Ignasi Giménez; el regidor de Cultura, Aleix Canalís; les filles de la masovera del Castell (Dolors Argemí), la Maria, la Montserrat i la Maria Dolors Cos Argemí, - a banda d'altres familiars de les filles -, i del director i la productora del curtmetratge documental que es projecta aquest divendres al vespre al BRAM! Castellarenc titulat 'Un vas d'aigua per l'Elio', Pere Joan Ventura i Georgina Cisquella, respectivament [en aquest enllaç podeu trobar la història de l'Elio i del propi documental que recupera els fets del seu assassinat].
En concret, Enrica Volpi, cosina segona de l'Elio Ziglioli, i Claudio Ziglioli, nebot del maqui, han parlat sobre el seu familiar desaparegut. "És molt important per nosaltres haver tingut notícies de l'Elio, després de tant temps, és molt emocionant", diu Enrica Volpi. De fet, des del 1948, la família havia perdut la pista a l'Elio, "l'últim que sabíem és que vivia a París i que s'havia relacionat amb anarquistes, units per la resistència", afegeix Volpi. Les notícies sobre on havia mort Ziglioli van arribar de la mà d'Argimiro Ferrero, "un historiador que estava investigant el cas d'un altre maqui mort a Sant Celoni, el Quico Sabaté", recorda Volpi. Aquest maqui era amic de l'Elio, i junts van creuar la frontera cap a Catalunya, "però nosaltres això no ho sabíem, les nostres famílies es van passar la vida buscant-lo i, finalment, van desistir".
L'Enrica va seguir en contacte amb Ferrero, "i així vaig conèixer més detalls del que havia passat", i també va conèixer Jordi Guillemot, un estudiós del Parc de Sant Llorenç que va escriure l'article 'Un vas d'aigua per a l'Elio', que detallava els fets ocorreguts l'any 1949. Finalment, després de 60 anys, els familiars van retrobar el lloc on va ser enterrat l'Elio, van saber que havia creuat França pel Pirineu, fins arribar a Catalunya, a la comarca del Vallès i, finalment, a Castellar, on va ser assassinat per la Guàrdia Civil, després de ser torturat. "La seva mort consta al registre civil de la vila", explica l'alcalde, que afegeix que "l'Ajuntament ha ajudat a fer les gestions per identificar les restes al cementiri municipal per tal que la Generalitat pugui practicar-ne l'exhumació". La família de l'Elio va seguir investigant, amb l'objectiu de poder retornar les despulles de l'Elio al seu poble italià. "Certament, aquest és el principal objectiu de la família".
Pere Joan Ventura va reprendre aquesta història de l'Elio per fer-ne un treball audiovisual am l'objectiu, a part de l'interès general que pugui tenir, "per recuperar la memòria històrica", diu ell mateix. Fa unes setmanes, en un viatge a Bergamo que tenia previst fer amb el seu equip per documentar un treball en el que està treballant, Ventura va aprofitar per visitar la vila de Lovere (Llombardia), d'on era nat l'Elio. Allà, va conèixer l'Enrica, el Claudio, i altres familiars i la casa on havia viscut l'Elio. "Per nosaltres, van ser uns dies molt intensos, tornar a parlar de l'Elio, descobrir el que havia passat, recordar-ho", diu l'Enrica Volpi. Pere Joan Ventura ha cercat testimonis per documentar el seu treball, "que de moment només és un esborrany de 20 minuts que podria veure's ampliat d'aquí a un temps", diu Ventura. Afegeix que "tenim el testimoni de Joan Busquets, amic de l'Elio, i també dels estudiosos, i familiars".
La visita d'aquest matí ha finalitzat a la zona de la masoveria del Castell, on la comitiva ha vistitat l'espai on el fatal destí de l'Elio va tenir lloc, l'indret on, d'una banda s'explica que la masovera Dolors Argemí, coneguda com la Lola del Castell, va entregar un vas d'aigua a un Elio torturat i ferit de mort, i el lloc també on, una estona més tard i en un lloc més apartat de la masoveria, el maqui va rebre el tret mortal, a mans de la Guàrdia Civil.
En concret, Enrica Volpi, cosina segona de l'Elio Ziglioli, i Claudio Ziglioli, nebot del maqui, han parlat sobre el seu familiar desaparegut. "És molt important per nosaltres haver tingut notícies de l'Elio, després de tant temps, és molt emocionant", diu Enrica Volpi. De fet, des del 1948, la família havia perdut la pista a l'Elio, "l'últim que sabíem és que vivia a París i que s'havia relacionat amb anarquistes, units per la resistència", afegeix Volpi. Les notícies sobre on havia mort Ziglioli van arribar de la mà d'Argimiro Ferrero, "un historiador que estava investigant el cas d'un altre maqui mort a Sant Celoni, el Quico Sabaté", recorda Volpi. Aquest maqui era amic de l'Elio, i junts van creuar la frontera cap a Catalunya, "però nosaltres això no ho sabíem, les nostres famílies es van passar la vida buscant-lo i, finalment, van desistir".
L'Enrica va seguir en contacte amb Ferrero, "i així vaig conèixer més detalls del que havia passat", i també va conèixer Jordi Guillemot, un estudiós del Parc de Sant Llorenç que va escriure l'article 'Un vas d'aigua per a l'Elio', que detallava els fets ocorreguts l'any 1949. Finalment, després de 60 anys, els familiars van retrobar el lloc on va ser enterrat l'Elio, van saber que havia creuat França pel Pirineu, fins arribar a Catalunya, a la comarca del Vallès i, finalment, a Castellar, on va ser assassinat per la Guàrdia Civil, després de ser torturat. "La seva mort consta al registre civil de la vila", explica l'alcalde, que afegeix que "l'Ajuntament ha ajudat a fer les gestions per identificar les restes al cementiri municipal per tal que la Generalitat pugui practicar-ne l'exhumació". La família de l'Elio va seguir investigant, amb l'objectiu de poder retornar les despulles de l'Elio al seu poble italià. "Certament, aquest és el principal objectiu de la família".
Pere Joan Ventura va reprendre aquesta història de l'Elio per fer-ne un treball audiovisual am l'objectiu, a part de l'interès general que pugui tenir, "per recuperar la memòria històrica", diu ell mateix. Fa unes setmanes, en un viatge a Bergamo que tenia previst fer amb el seu equip per documentar un treball en el que està treballant, Ventura va aprofitar per visitar la vila de Lovere (Llombardia), d'on era nat l'Elio. Allà, va conèixer l'Enrica, el Claudio, i altres familiars i la casa on havia viscut l'Elio. "Per nosaltres, van ser uns dies molt intensos, tornar a parlar de l'Elio, descobrir el que havia passat, recordar-ho", diu l'Enrica Volpi. Pere Joan Ventura ha cercat testimonis per documentar el seu treball, "que de moment només és un esborrany de 20 minuts que podria veure's ampliat d'aquí a un temps", diu Ventura. Afegeix que "tenim el testimoni de Joan Busquets, amic de l'Elio, i també dels estudiosos, i familiars".
La visita d'aquest matí ha finalitzat a la zona de la masoveria del Castell, on la comitiva ha vistitat l'espai on el fatal destí de l'Elio va tenir lloc, l'indret on, d'una banda s'explica que la masovera Dolors Argemí, coneguda com la Lola del Castell, va entregar un vas d'aigua a un Elio torturat i ferit de mort, i el lloc també on, una estona més tard i en un lloc més apartat de la masoveria, el maqui va rebre el tret mortal, a mans de la Guàrdia Civil.
Comparteix
M'agrada
Comentaris
Identificar-me. Per escriure un comentari has d'identificar-te com a usuari de Lactual.cat
Registrar-me Si encara no ets usuari de Lactual.cat, registra't ara.
Més Cultura
