Elio, un maqui assassinat a la vila

Divendres a les 20.30 h es projecta el treball de Pere Joan Ventura Un vas d'aigua per a l'Elio, centrat en la figura del maqui italià Elio Ziglioli, fill de Lovere, que va ser assassinat a Castellar del Vallès l'any 1949. L'acte comptarà amb la presència de diferents personalitats implicades en el projecte. Hi serà present Argimiro Ferrero, historiador que va arribar a la figura de l'Elio a partir d'un altre maquis que ell estava investigant, Quico Sabaté, "un guerriller que van matar a Sant Celoni, on jo treballo, l'any 1960 ", explica Ferrero. Sabaté va combatre el franquisme durant la República i la Guerra Civil. "El projecte va agafar dimensió, vaig saber que hi havia tres germans Sabaté, i més maquis que els acompanyaven". Així, Ferrero es va endinsar en unes vides apassionants, llegendàries i èpiques.

A la presentació, també hi assistiran Jordi Guillemot, estudiós i autor de l'article ''Un vas d'aigua per l'Elio Ziglioli'; Enrica Volpi i Claudio Ziglioli, familiars italians del maquis, i el director del treball documental, Pere Joan Ventura, que ha avançat que "el metratge té una durada d'uns 20 minuts, és més que un 'teaser' però només és l'esborrany d'una pel·lícula".

Els maquis van ser grups armats que van actuar en diferents àrees del territori espanyol, "bàsicament, a la serralada cantàbrica i a la zona dels Pirineus, a Catalunya, però també al País Valencià", explica l'arxivera municipal Sílvia Sáiz.

Hi va haver un grup de maquis format per 8 persones que, l'any 1949, van baixar de França pel Pirineu. "Hi havia algun francès, la majoria tenien relació amb Catalunya, i també hi havia un italià, era l'Elio", diu Ferrero. Seguint el llibre de l'historiador Antonio Téllez sobre la resistència anarquista, " i també buscant informació sobre l'Elio a l'Arxiu d'Història Social d'Amsterdam i a l'Arxiu del Tribunal Militar de Barcelona, vaig seguir investigant".

A l'article de Guillemot, publicat a www.caudelguille.net, s'explica que els maquis van arribar a Castellar, on van amagar material d'armes a prop de la masoveria del Castell, per caminar més lleugers. Els nois, coneguts quasi tots com "Los Primos", eren Saturnino Culebras, el seu germà Gregorio, José Conejos, Manuel Aced, Joan Busquets, Manuel Sabaté, Ramon Vila i Elio Ziglioli. "Els tres últims no eren pròpiament del grup 'Los Primos'", apunta Guillemot. "Vila, conegut com el Caracremada, era el guia del grup", diu Sáiz.

J. Busquets i S. Culebras van marxar cap a Terrassa el mateix dia, mentre que els altres van seguir a Castellar, amagats. "L'Elio va baixar tot sol a Castellar per tal de buscar provisions", afirma Guillemot. "Va comprar força pa al Forn de la Baixada i llaunes i cansalada a Cal Truyols". La masovera Dolors Argemí - coneguda al poble com la Lola del Castell- es va creuar amb els companys de l'Elio i els va saludar, pensant-se que eren peons que arranjaven la carretera.

El maqui italià va ser delatat i detingut mentre comprava queviures, a Matadepera. "Els guàrdia civils el van torturar de forma salvatge", diu Guillemot. L'endemà, el van portar davant de la Lola del Castell. "Van pensar que possiblement delataria els masovers i enxamparien, així, el guerriller i la base que els donava suport", escriu Guillemot, però la masovera no els havia acollit. La Lola va donar un vas d'aigua a l'Elio, "fet una despulla vivent", a instàncies dels guàrdies civils. El final va ser tràgic. La benemèrita va endur-se l'Elio emmanillat i, una mica més enllà, va disparar un tret mortal. El cos d'Elio seria enterrat "en algun forat lliure del cementiri de Castellar", diu Guillemot. Per Ferrero, l'objectiu de la seva investigació també era "informar els familiars de l'Elio, que li havien perdut la pista des de 1948". En els darrers mesos, l'Ajuntament ha ajudat la família d'Elio a fer les gestions per identificar les seves restes al cementiri municipal i tramitar-ne l'exhumació.

El director Pere Joan Ventura va tenir notícies de la història del maqui italià a Castellar quan feia una pràctica com a estudiant de cinema sobre un crim a la fàbrica Tolrà, que també va tenir lloc el 1949. Recentment, Ventura tenia previst viatjar a Bergamo, "per un projecte que tinc entre mans sobre la guerra civil", i va aprofitar-ho per acostar-se a Lovere "i rodar a la casa on vivia l'Elio abans de marxar a Espanya, entrevistar els familiars, etc". Amb tot el material, Ventura ha elaborat aquest primer curt documental, amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica d'aquest cas.