Visites de Castellar amb mirada curiosa

Els indrets i edificis emblemàtics d'una població n'expliquen la seva història i en defineixen també la seva identitat. A la vila, el cap de setmana passat, les Jornades Europees del Patrimoni van permetre visitar les construccions de pedra seca, el Palau Tolrà i la Parròquia de Sant Esteve tot descobrint algunes de les característiques més desconegudes.

Dissabte al matí, un grup de 27 persones va iniciar el recorregut des del pàrquing proper a l'escola Bonavista i es van dirigir cap a les restes de "dos forns continus de calç i un d'olla", va relatar Joan Roura, membre del Grup de Recerca de la Pedra Seca del CEC i guia de la visita. Tot seguit, van enfilar-se camí del Puig de la Creu per fer parada a la primera pedrera de Raig i, a continuació, a l'altra pedrera, la del Meima, que és d'on es va treure tota la pedra per construir l'església actual de la vila.

La visita va continuar passant per dues barraques, on els experts van explicar què són aquestes construccions de pedra seca i el per què hi havia cultius de vinya, entre d'altres anècdotes. Els descobriments van continuar agafant un camí que ha arreglat recentment el Grup de Recerca de la Pedra Seca "per anar a veure unes barraques que hem descobert últimament", va desvetllar Roura. "Una és de dos cossos", amb una part que utilitzaven les persones i l'altra els animals. La ruta va finalitzar a l'entrada de Castellar, on hi ha un altre forn de calç.

Diumenge, des de les 11 del matí, era l'altre moment per poder continuar gaudint d'aquestes visites al patrimoni castellarenc de la mà de l'Arxiu d'Història, Caminant amb la Història i la Parròquia. En aquesta ocasió, s'entraria a dos espais molt coneguts com són el Palau Tolrà i l'Església de Sant Esteve, "però visitant elements que difícilment la gent ha pogut accedir-hi", va assegurar Llorenç Genescà, guia de la visita.

El Palau Tolrà, obra de l'arquitecte Emili Sala i Cortés, abans de ser oficialment des del 1994 l'Ajuntament, va servir com a llar d'infants i també com a institut. Molt abans però, va ser l'habitatge d'Emilia Carles Tolrà, un fet que encara marca l'estructura de l'edifici i l'interès de la visita. Així, es va accedir al 2n pis on hi havia la sala de billar, lloc de reunió dels homes i que encara manté les rajoles i el sostre treballat. Al 1r pis, es va entrar a l'habitació que es creu que era de la marquesa, ja que té una gelosia que dóna a la Capella, que es va visitar a continuació. Finalment, es va baixar a un espai que poques vegades s'hi accedeix, el magatzem, celler i la bodega de forma circular, que queda sota el pati.

La Parròquia de Sant Esteve va ser la segona part de la descoberta. Començant per la cripta de la família Tolrà, la terrassa de la Rectoria i seguint pel cor i els laterals del pis superior de l'Església fins arribar al moment estelar, l'accés al campanar. Per acabar, també hi va haver una darrera sorpresa, el pas pel passadís subterrani que uneix la parròquia i la Rectoria.