Dos dels edificis catalogats: a l'esquerra, dibuix de la façana de l'antic Ajuntament; a la dreta, Ca l'Anastasi - Arxiu
206 elements a protegir
Aquest dimarts es porta a aprovació del ple un catàleg de patrimoni local
Cristina Domene
El Pla Especial del Catàleg de Béns a Protegir, que ha de preservar el patrimoni més significatiu de la vila, ja està enllestit. El Ple portarà a aprovació, el proper dimarts 24, el document -elaborat pels serveis tècnics municipals-, que descriu amb profunditat 206 elements a conservar i preservar de valor arquitectònic, arqueològic, ambiental, paisatgístic i natural. Recordem que aquest Catàleg acompanyarà el nou POUM. "De fet, al POUM ja hi ha una relació d'inventaris dels béns patrimonials, però amb aquest catàleg, donem una passa més. A banda de la descripció, hem afegit el nivell de protecció", explica Pepe González, regidor comissionat del POUM. "En alguns casos la protecció és íntegra, altres només la façana..." afegeix González. Hi ha el compromís que aquest Catàleg s'incorpori quan es faci l'aprovació definitiva del POUM i, segons el regidor "els dos processos s'estan fent en paral·lel".
El catàleg fixa quatre tipologies de béns a protegir. La més àmplia és la que fa referència als elements arquitectònics, amb 151 elements distribuïts en diverses categories. Així, hi figuren 13 edificis d'arquitectura pública (com per exemple el Palau Tolrà, l'antic Ajuntament o el cementiri) i 7 edificis religiosos (on no hi falten les esglésies parroquials de Sant Esteve de Castellar i Sant Feliu del Racó, Castellar Vell, l'església de Santa Maria del Puig de la Creu, l'ermita de les Arenes o la Capella de la Mare de Déu de Montserrat). En relació amb l'arquitectura militar s'inclouen 4 elements, entre els quals hi ha el Castell de Castellar i els refugis de Can Barba i del Pla de la Bruguera.
En aquest mateix apartat, s'inclouen 37 immobles residencials urbans, 35 masies o residències rurals i 22 elements d'arquitectura industrial (entre els quals hi ha Can Barba i diversos molins i xemeneies). A més, també s'inclouen una vintena de conjunts urbans que es considera que s'han de protegir per la seva vàlua urbanística i històrica, com per exemple, diversos conjunts de Les Arenes, de l'empresa Tolrà, del carrer Major o del Passeig.
Finalment també s'incorporen 7 obres d'enginyeria (totes elles ponts sobre el riu Ripoll o altres petits cursos fluvials) i 6 elements singulars diversos (mobiliari, elements decoratius, o fonts urbanes).
En una segona categoria, el Catàleg inclou 47 elements de valor arqueològic o paleontològic. D'aquests, 22 corresponen a jaciments arqueològics aïllats, 21 a jaciments arqueològics vinculats a elements inventariats i 4 a àrees d'expectativa arqueològica. En l'àmbit ambiental i paisatgístic figuren sis elements, entre els que destaquen les construccions de pedra seca i les fonts rurals inventariades en col·laboració amb el Centre Excursionista de Castellar. El Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar (CEC) està col·laborant amb els serveis tècnics municipals en les tasques d'inventariat i classificació d'aquestes edificacions.
"Castellar no es pot comparar patrimonialment a altres ciutats, però és la nostra vila i la conservació del nostre patrimoni històric és molt important", conclou González.
Comissió de patrimoni i exposició pública || Una vegada feta l'aprovació del Pla Especial del Catàleg, s'iniciarà un període d'exposició pública que tindrà una durada de 45 dies hàbils i durant el qual es podran presentar al·legacions. El contingut del Pla Especial es penjarà a la pàgina web municipal.
Quan s'hagi superat tot el tràmit i el document quedi aprovat definitivament, l'Ajuntament crearà una Comissió Municipal de Patrimoni que emetrà dictàmens sobre la concessió de llicències d'obres que afectin edificis que formin part del Pla Especial del Catàleg. Aquest òrgan estarà format per representants polítics i tècnics i també per persones externes de reconeguda solvència en el camp del patrimoni arquitectònic.
Un altre col·lectiu que ha estat vinculat amb aquest procés és la plataforma ciutadana Castellar pel Patrimoni, format per experts en patrimoni. El col·lectiu castellarenc va néixer en el procés de revisió del POUM per impulsar la creació d'un catàleg de béns del patrimoni cultural de la vila i ajudar els tècnics municipals en la redacció i revisió del catàleg.